e·Punxa/0 | Page 8

Les Punxa dels anys 90

La Punxa de l'institut de FP funciona amb molta vitalitat, ja s'ha consolidat i és un referent per a tota la comunitat escolar. De repent, però, els veïns de l'INB Julià Ribera publiquen en número 1 de Ribera, la seua pròpia revista, de periodicitat quasi sempre annual, i molt prompte aquesta es situa al mateix nivell de qualitat tant als continguts com als seu format d'edició.

Arriba el moment de la fusió dels dos instituts i, inexorablement, les dues publicacions són ja una sola, sota el nom de Punxa, la "veterana". Hi ha ara major presència del professorat a l'autoria dels continguts, els articles semblen més seriosos (no sempre: llegiu ací a Paulino i els seus Beatles, o a Candel i el seu "malson" futbolístic!).

Passem, simbòlicament, dels fulls A4 amb grapetes a la vora, al plec d'imprenta amb grapes centrals. Són nous temps per a la nostra mítica revista.

Un professor diferent. No deixava indiferent a ningú. Tots recordem el seu amor a la música dels Beatles. Mentres donava classe de matemàtiques, estimulava en els seus alumnes el gust per la música del famós grup de Liverpool. També li agradava el cinema, especialment el clàssic: John Ford, Hitchcock, Kubrick, ... Discutir amb el de cine era descobrir una persona que havia vist milers de pel·lícules. Debatre amb ell era enriquidor, perquè ell era una persona culta i intel·ligent.

I el seu sentit de l'humor, àcid, del que et feia pensar. No sobren persones amb eixe ingeni.

El tirem molt de menys, a Paulino.

Un professor diferent

per Fernando Rodríguez

¿Cómo descubrió a los Beatles?

Los escuché cuando estaba haciendo una obra de teatro en los jesuitas. La obra era Los intereses creados, de Benavente, y en un descanso escuché «Love me do». Me quedé alucinado.

Cuéntenos algo sobre los conciertos.

Los Beatles vinieron a dar dos conciertos en Madrid y Barcelona. En Madrid no había mucha gente, però en Barcelona, aquello estaba "a tope", el griterío de las chicas no dejaba oír la música.

¿Cómo influyeron en su vida?

Cambiaron mi vida de una manera total. Me escapé a Inglaterra con dos amigos con solo quince añitos, y rondábamos sus casas todo el día. Estuve dos meses y después volví.

¿Cuál es su LP favorito? ¿Y qué canciones?

Mi LP preferido es Sgt. Peppers Lonely Hearts Club Band. Las canciones están todas muy bien, pero me quedo con "A day in the life", "Yesterday", "Don't let me down", "Dr. Robert", "Happiness is a warm gun", "Something", ...

¿Beatle favorito?

Decididamente, John Lennon. Era el más alocado y le imitaba en todo. Llegué a llevar unas gafas como las suyas. Me identificaba con las letras de sus canciones.

¿Qué opinión le merecen los grupos de hoy?

La diferencia básica que existe es que no hay grupos tan buenos ni ideas relevantes actualmente. No existe mucho la continuidad ni la variedad en los grupos actuales.

¿Cree que hicieron bien separándose?

Creo que sí.

¿No siente nostalgia de aquellos tiempos?

En absoluto. Creo que lo pasado, pasado está, aunque fue una buena época.

Por último, ¿cómo definirías en dos palabras a cada uno de los Beatles?

Lennon = genio desbocado e inconstante.

McCartney = trabajador de la música.

Harrison = religioso, tímido, místico.

Starr = vital y simpático.

Loreto Signes y Laura Vargas

Punxa 1992-93: nº 3 (pág 23)

Punxa nº 11 · 1994

ANYS 90

Paulino y los Beatles

6

Segur que aquesta cançò li agradava a Paulino