La riuada 87
El dia 3 de novembre plovia molt. El dia 4 de novembre plovia més encara. A mig dia les clavegueres del meu carrer ja no tragaven. L'aigua començava a pujar. Ma mare, la meua germana i jo començarem a pujar els mobles de casa ma iaia a la nostra, algunes les posarem en alt perque tots deien que era una riuda fluixeta i que allí no havia arribat mai l'aigua (excepte la pantanà,clar!).
Vaig anar a buscar mon pare que treballa al taller de cotxes que hi ha més avant del carrer, amb botes i paraigües i moltes dificultats i no arribí-hi. Ell estava molt nervios i atrafegat.
Tornàrem i se n'anà la llum. No tinguèrem temps de traure el cotxe del taller. Molts ja estaven aparcats a San Blai.
Després de dinar ja hi havia mig metre, mon pare vulgué tornar al taller, se'n va anar corrent però a l'arribar al cantó l'aigua li arribava per la cintura.
Què llarga es va fer la vesprada i sobretot la nit, sentats a l'escala per vore si baixava o no el nivell. La radio sols deia que anava pujant, uns barris més que altres. Els que parlaven estaven fets pols, tot era negre i teníem por. Tot eren ciris, això pareixia un rosari. El divendres ja havia baixat, ara venia la segona part: la neteja del fang. Tot estava brut, inclús d'oli o benzina.
Vingueren alguns amics i veïns a ajudar-nos. Els electrodomèstics grans estaven destruïts, les parets...
Al cap d'una estona vaig vore, mentre netejava, un xic que ens estava fotografiant. No sé per què!
Quins dies més tristos, maldecaps, brutedat, problemes, els diners, s’ho han emportat tot. Dins de poc tot serà un record. Però la autopista mal traçada, les carreteres mal situades, el Xúquer mal ordenat, els boscos cremats, bancals trencant les vies naturals de eixida… Les institucions i el govern, què fan?
No vull patir. Vull que ho arreglen prompte… Açò no és just!
Açò no és just!
Amb aquest crit d'impotència es tanca l'article publicat a la pàgina 4 del número 3 de Punxa, de febrer del 87. Una expressió de fàstic massa repetida a les nostres terres, adreçada als qui podien haver fet més per evitar les calamitoses conseqüències de les temudes riuades de primavera i tardor.
Punxa nº 3
febrer 1988
Observeu: aquest defecte en la portada del núm 3 el converteix en objecte de culte. Exemplar únic!
ANYS 80
4