e·Punxa[0]: una edición especial
Presentació
És desembre de 1986 i apareix a l'institut de formació professional de Carcaixent una revista amb el nom de Punxa. Es pot comprar, segons ens indica la portada, al preu de 5 duros. En obrir la coberta ens trobem, página 2, un article amb el solemne títol de "Parla el director del centre", on Santos Núñez Tomás, que exerceix aquest càrrec, ens diu:
És difícil expresar en un escrito todo lo que se desea y especialmente en esta ocasión cuando por primera vez se escribe desde el "oficio" de Director y para una revista que empieza y que lleva consigo todo un proyecto con vocación de sostenerse en el futuro y con ánimo de constituirse como portavoz de las inquietudes de todo tipo de profesores y alumnos.
Un proyecto que, a mí particularmente, me agradaría fuera un canal de comunicación libre y fluido, a través del cual pudieran expresarse en entera libertad todas las manifestaciones artísticas, culturales, pedagógicas y sociales que afectan a la vida cotidiana de este centro.
Esta es una oportunidad que no podemos desperdiciar y que nos afecta de manera especial a cada uno de nosotros en ese proceso de colaboración tan necesario para poder desarrollar la idea y más aún en afianzarlo para sus venideros.
Permitidme, por tanto, que este primer escrito del Director no sea más que una llamada a cuidar, o si queréis, a "mimar" el proyecto para que a ser posible en el próximo número aparezcan ya todo ese caudal de inquietudes de todo tipo que estoy seguro que cada uno de nosotros llevamos escondido en nuestro interior.
Así lo espero y en eso confío. Un saludo a todos.
[signatura]
D'aquesta manera engegava la seua sengladura la revista Punxa de l'institut de FP de Carcaixent. Ara, quasi trenta anys després, hem reunit a aquest primer exemplar de la versió digital alguns dels articles que potser no són els més brillants per la seua expressió, ni els més profunds en el seu contingut, però sí són els que donen millor compte de la qualitat humana de la gent de l'Arabista Ribera, i de com el temps ha marcat indeleblement el seu caràcter.
Junt a aquest primigeni saluda, a la següent pàgina apareix un altre article, ara en valencià. Ens presenta de manera desenfadada aquell professor que, a finals de la dècada dels 80, va dirigir l'institut de FP. Així, sabem que a la sazón tenía 35 anys, que era de Madrid, que ja presentava "problemes capilars", que li agradaven els Beatles i vestir be ("porta calçotets de dibuixets"), i que, encara que parlava castellà, s'esforçava per parlar en valencià.
Encara no s'ha enamorat de cap alumna, malgrat que alguna li ha cridat l'atenció. Reconeix que ha d'haver més d'una que està per ell, però no ho ha confesat ...
M. Antònia Castillo és professora d'Administració i Gestió. Co-fundadora, col·laboradora i coordinadora de Punxa des dels inicis i en diverses etapes, parla en aquesta entrevista amb Sergi Moyano de quins records conserva d'aquells primers anys.
1