Punxa 18
primavera 2001
Keys or kiss?
Una incòmoda situació provocada per la (quasi) inaccesible (per a molts) fonètica de l'anglés: divertit relat de Loles Lozano, professora de Llengua.
Forçar la memòria fins l'amnèsia d'un record és el que estic fent, per intentar recordar aquells inoblidables anys passats a l'INB de Carcaixent.
És més greu, doncs, escriure al voltant de dotze any enrere, és com un somni que fa el paper de memòria, pertorbant la percepció d'unes vivències que formen part del gènere de coses que no es diuen, per la simplicitat de les primeres emocions. [...]
Per fi he trencat el forrellat de la porta dels meus records. Recorde que les primeres setmanes varen ser força desconcertadores. On estic? Què faig? Però passat un temps ja érem uns més d'aquell lloc una mica tafurer. [...]
D'aquella classe recorde que sempre feia olor a fum, a fum de Record, de Kaisser, de Ducados i fins i tot a carabelas del Sèpia, i si no ens deixaven fumar a les clares ho feiem amagades, és clar que el que feiem no era fumar, no: era fagocitar una cigarreta darrere d'una altra, ja érem uns vertaders homes i dones, o almenys això ens semblava a nosaltres, i quina faramalla!
Per aquella època ens omplia de goig explotar bombes entre classe i classe, fins i tot a les classes de l'Arturo (el d'Història, el Colorado), mentre la gent dels cursos superiors, amb la Susi Galán al capdavant pels corredors, li cantaven "Arturo, capullo, queremos un hijo tuyo". El pobre Arturo ens deia que de les dones ho entenia, però dels homes, uf!, els homes el deixaven una mica atordit.
Explotar bombes consistia en dibuixar-les a l'encerat amb la seua metxa, i mentre un o una de nosaltres encenia la metxa amb l'esborrador, els altres fèiem soroll fins que la metxa arribava a la bomba, i amb un esbós de veu de tenor dèiem "boom!", i deixàvem caure els llibres damunt les taules. [...]
Xé, si són les vuit! Fotre! A classe he d'anar, però ara a l'altre costat. Calia matar-nos. Així tot el millor que puc recordar d'aquells anys són els projectes, les ganes, els somnis, la bellesa i la força de les amistats. I perquè no, hui i des d'aquestes línies, l'agraïment a aquelles professores i professors que en evocar-los sembre que tant ens varen donar.
Gràcies a tu, mestre
L'amnèsia d'un record
Soro Piera i Gabardó
"L'altre dia ens reunírem un grup d'amics i amigues. Ja feia temps que no ens havíem vist i, clar, teníem moltes coses que contar-nos. Anaven passant les hores i cadascú posava al dia a la resta del que li havia succeït en els darrers mesos. La nit també anava fent el seu camí ..."
Fent clic al botó podràs llegir la resta del relat amb el seu format original
13