ANYS 2000
Comunicar-se és una necessitat de l’esser humà. Expressar, comentar, compartir, escoltar, ens acosta uns amb els altres, difumina els límits que fan a cadascú un ser diferent, separat, ens ajuda a vencer la soletat, una de les malalties d’aquesta societat dels mass media.
Curiosa paradoxa la del món actual. Precisament ara que estem més localitzables que mai, ens trobem molta gent en les ciutats que no poden trovar temps per a una vesprada de xarreta amb els amics. Alguns parlen més amb pantalles i telèfons que amb persones, toquen més comandaments a distancia i tecles que mans. [...]
La ràdio va ser el primer mitjà massiu de comunicació, va ser l’autèntic iniciador de l’aldea global, però no ho pretenia. Abans de l’arribada de la televisió, la ràdio suposà la vinculació a la resta del món per a generacions d’europeus. Quan encara molta gent vivia en pobles i viatjar era un luxe o una necessitat, la ràdio els entenia i els informava dels esdeveniments mundials. El crak econòmic de l'any 29, els mítins de Mussolini, la marxa de la Segona Guerra Mundial, ja varen ser coneguts a l’instant per milions de persones que mai havien sentit parlar de Nova York, Itàlia o Berlin. Per primera vegada el món pareixia més menut, però continuava essent màgic. Podies sentir-lo, escoltar-lo, però la resta depenia de la teua imaginació. Eixa continua éssent la màgia de la ràdio. Comunica, et fa sentir, t’informa, t’entreté, però no ho tens tot fet. Has d’imaginar-te la cara de la veu que t’embruixa, pots tancar els ulls i sentir la música que escoltes, o pots estar fent altres coses i disfrutar d’un bon programa.
I tot això per a arribar a l’autèntic tema d’aquest article : estem fent un programa setmanal a Ràdio Carcaixent, que és diu “La veu de la història”. Ha estat posible gàcies a la Regidoria de Serveis Socials de l’Excm. Ajuntament de Carcaixent, i a la Ràdio Carcaixent (107.5 FM)
Aquest programa el portem endavant uns quants alumnes de Ciènces Socials de tercer d’ESO i un grup d'adults de Carcaixent. Dóna igual qui són, ells ho saben i tu pots imaginar-te’ls. El programa consisteix en aprofitar la memoria dela majors com a font histórica viva. Ens interessen tant els seus records dels grans fets del moment (la Guerra Civil, la posguerra, etc.), com les vivències més personals i quotidianes (els anys d’escola, la joventut, les diversions). [...]
Per què no utilitzar el micro per a comunicar-nos amb l’entorn i entre nosaltres? Per què no reprendre l’antiga vocació d’aquest mitjà de comunicació? La seua màgia podría fer-ho posible. Us abelleix el repte?
La màgia
de la ràdio
Fernando Rodríguez
Fernando Rodríguez, prolífic col·laborador de Punxa, escriu sobre una de les seues (nombroses) passions: la ràdio. Va publicar en Punxa diversos articles sobre aquest mitjà i els seus programes a Ràdio Carcaixent (a l'esquerra, un fragment d'altre). A més de llegir-lo, ara també podem sentir-lo en una breu entrevista que Clàudia i Noèlia li han fet: feu clic al botó de dalt.
Dos años hace, era abril de 1994, cuando iniciamos esta experiencia única. Hemos abierto una pequeña ventana y por ella entra aire fresco. "La veu dels joves", el programa de radio de nuestro instituto. Ya forma parte de mis mañanas de sábado, y ojalá que pronto también de las tuyas. [...]
Los amigos de la plataforma ecologista, del instituto y los de juniors nos han hablado de una juventud que se mueve, que se compromete, que no se resigna; nada que ver con la imagen del joven indolente que a menudo nos venden los medios de comunicación.
Punxa 17 primavera 2000
12